Restauran Lover Week Barcelona 2014

Restaurant Lover Week 2014… Què, com, quan i on

Aquesta setmana ha tingut lloc la, ja coneguda, Restaurant Lover Week 2014, la qual se celebrà a la nostra estimada ciutat comtal de Barcelona. Aquest és un event dedicat a la gastronomia en la seva més alta manifestació, en la que hi participaren aproximadament uns trenta restaurants, oferint menús minuciosament elaborats amb productes d’una altíssima qualitat, de la mà de xefs de prestigi. En aquest event de tribut a l’alta gastronomia, s’han ofert menús a preus populars, no excessivament cars que rondaven els 24 euros i, opcionalment, 25 euros, tan sols un euro més, destinat a una fundació sense ànim de lucre.

Una norma sobre el gust:

Com no pot ser d’una altra forma, en la línia d’allò que ens proposem oferir als nostres lectors, hem de trobar un moment per a la reflexió, sobre allò que entenem per gust i, que va lligat amb el qual, ja fa uns segles, apuntà un dels majors pensador a la història de la filosofia saxona, el britànic David Hume en un dels seus manifests més àmpliament coneguts sobre el tema, el “the standard of taste”.
En aquest text, Hume estableix les bases d’una norma sobre el gust en un sentit diferent en el qual, habitualment, es pren per tots nosaltres. Abordà dons, el conflicte entre la diversitat i la unitat en el que es denomina el “judici estètic”.
Segons el que l’autor desenvolupa al llarg del text, haurà de ser sempre el sentit comú qui ens dicta que, el gust, és un sentiment, una sensació subjectiva que, al seu torn, ens imposa un certa sensació de certesa sobre quins tipus d’obres d’art, ja siguin quadres, escultures, peces musicals, etc., ens semblen superiors objectivament.

Al mateix temps, Hume adverteix que el punt de referència que, sovint, es pren per determinar què considerem art y que no, en aquest cas, la bellesa, ens pot conduir a certes conclusions que pequen d’ésser ambigües, posat que, és comú i de gran dificultat, observar objectivament allò que ens resulta bell, per damunt del que no. Segons l’autor “ allò que és bell resideix a la mirada de qui ho observa”, de la mateixa manera que, els sentiments, són sempre per naturalesa correctes, i no existiran de millors en tant que no en siguem conscients d’experimentar-los.
Per aquesta raó, Hume fa palesa la necessitat d’una norma del gust com quelcom que ha de ser identificat a través del veredicte consensuat i unànime dels crítics competents en la matèria.
Quan Hume ens parla de crítics competents, entén que deuen establir-se una serie de condicions idònies que facin possible un judici crític en el qual, un bon crític, a través d’un procés de depuració i cultiu del seu sentit del gust, a través, també, del temps, pot arribar a divulgar un criteri sobre un objecte estètic qualsevol, que sigui reconegut per la resta de la comunitat i, per afegit, un criteri que ens serveixi de referència a la resta.
Aquestes condicions per Hume són: la delicadesa del gust, la qual admet que la bellesa o la deformitat, no són qualitats intrínseques dels objectes mateixos i que, per tant, hauríem de reconèixer d’altres qualitats en aquests mateixos objectes, que per natura siguin recomanables per que produeixin els sentiments dels quals parlem. La pràctica que és la qualitat que contribueix en major mesura al cultiu d’aquest judici estètic.

La comparació entre diferents tipus de bellesa que s’ens puguin presentar. La llibertat de prejudicis o, el que és el mateix, un alliberament d’aquests filtres que, sovint, s’imposen a la ment, i que ens predisposen a determinades actituds crítiques davant la infinitud d’objectes estètics que existeixen i poden existir i per últim, el bon sentit que ens permet controlar precisament, aquest influx de prejudicis que com bé dèiem anteriorment debiliten la fermesa del judici crític.
“Tots entenem l’elegància com quelcom digne d’elogi, no obstant això, que resulti digne d’elogi és diferent per a cadascú”.
Per aquest motiu, convidem a tots els nostres lectors a l’observació del treball que, des de Clemència Peris oferim a les nostres botigues i a la nostra web, com un bon lloc on trobar la reflexió i el cultiu en aquest sentit del gust en el seu significat menys popularment conegut. Com un lloc per a la reflexió estètica amb l’ajuda d’objectes de gran valor, no només pel seu contingut, sinó per la naturalesa de la seva producció. Un producte elaborat artesanalment, amb el segell d’una mà experta que ofereix, no només exclusivitat sinó que, també, puresa, esforç artístic i per suposat, un depurat sentit del bon gust.

Reflexión sobre el texto original de:

HUME, D., “L’estàndard del gust”, “El standard del gusto” (1757). -Of the Standard of taste. Boston: The Harvard Classics, vol 27., 1909-1914. First published in 1757. On line edition: [http://www.bartleby.com/27/15.html]. Trad. Cast La norma del gusto, Museu valencià de la Illustració i de la Modernitat, 2008.

www.clemenciaperis.com
http://bit.ly/1peRmNN