{"id":99646,"date":"2014-12-19T11:23:26","date_gmt":"2014-12-19T11:23:26","guid":{"rendered":"https:\/\/clemenciaperis.es\/2014\/12\/el-diamant-composicio-i-forma\/"},"modified":"2023-08-04T00:40:48","modified_gmt":"2023-08-04T00:40:48","slug":"el-diamant-composicio-i-forma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.clemenciaperis.com\/ca\/blog\/el-diamant-composicio-i-forma\/","title":{"rendered":"El diamant, composici\u00f3 i forma"},"content":{"rendered":"

\"Anells<\/a><\/p>\n

Sobre la qu\u00edmica del\u00a0diamant<\/strong><\/a><\/h2>\n

Com la majoria sabr\u00e0, el diamant<\/strong> <\/a>\u00e9s un mineral la composici\u00f3 del qual \u00e9s de les m\u00e9s simples que existeixen. En la seva totalitat, tot i que a vegades el trobem amb una m\u00ednima proporci\u00f3 de nitrogen, el\u00a0diamant<\/a>\u00a0<\/strong>es compon per carboni pur cristal\u2022litzat. Element qu\u00edmic que, per altra banda, tamb\u00e9 compon part de la nostra qu\u00edmica org\u00e0nica b\u00e0sica. Seria l\u00f2gic pensar que, el cristall de\u00a0diamant<\/strong><\/a>, a l’estar compost pel mateix element qu\u00edmic que el grafit com\u00fa, tingu\u00e9s la mateixa forma, per\u00f2 els distingeix, es la forma en que es disposen els enlla\u00e7os qu\u00edmics que uneixen els \u00e0toms de carboni<\/strong>. En el cas del grafit, aquests \u00e0toms estan m\u00e9s separats.
\nEl cristall de\u00a0diamant<\/strong><\/a>, es forma a partir de la repetici\u00f3 i la suma d\u2019\u00e0toms de carboni en les tres direccions de l\u2019espai. Aquests \u00e0toms, estan vinculats els uns amb els altres a trav\u00e9s d\u2019uns enlla\u00e7os molt forts I molt curts a la vegada, que s\u00f3n diferents als del grafit. Aquests enlla\u00e7os en termes qu\u00edmics reben el nom \u201cd\u2019enlla\u00e7os covalents\u201d.
\n\u00c9s per aquest motiu que, el cristall de\u00a0diamant<\/strong><\/a>, es troba catalogat dins del grup de gemmes del tipus \u201ccristall de grup 1\u201d, o el que \u00e9s el mateix, els de sistema cubic.
\nLes seves propietats f\u00edsiques fan del\u00a0diamant<\/strong><\/a>, un dels minerals m\u00e9s preuats i emprats en el m\u00f3n de la joieria<\/strong><\/a>. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, sabem que el\u00a0diamant<\/strong><\/a>\u00a0\u00e9s un mineral preci\u00f3s que es d\u00f3na, en estat natural, en diferents tonalitats. Tonalitats que podem apreciar, si la llum que hi incideix sobre ells \u00e9s l\u2019adequada. Per al moment coneixem\u00a0diamants<\/strong><\/a>\u00a0sense color, blaus, verds, grocs, roses, vermells, taronges, marrons i negres. \u00d2bviament, segons el color, el seu valor augmenta o be disminueix.<\/p>\n

\"sb10065243e-001\"<\/a><\/p>\n

El\u00a0diamant<\/strong><\/a>\u00a0i les seves curiositats<\/h2>\n

Com \u00e9s l\u00f2gic, i molts dels nostres lectors ja sabran, al llarg de la historia han existit i, probablement existiran\u00a0diamants<\/strong><\/a>\u00a0coneguts per la seva estranya naturalesa, mida o proced\u00e8ncia.<\/p>\n